Skip to content

Sospirs d’Estiu

noviembre 2, 2011

L’arribada del fred s’aproxima i els records del llarg estiu passat sorgeixen com a sospirs d’enyorança. Sembla ser que mai estarem contents, quan la xafogor ens ofegava els pensaments volíem sentir les carícies de la pluja i el vent, veure les fulles dels arbres caient. Ara que la tardor avança ràpidament, pensem en la tranquil·litat dels paisatges banyats pel Sol.

Fum, vapor, humitat que surt d’entre tasses de cafè. Olles en ebullició i arbres prenen el Sol després d’una nit freda, llarga, de tremolors i recerca d’una opció per tal d’entrar en calor entre la roba que correteja per dins la tenda.
Corriols curts, entre avets i pins negres, galls fers amagats darrere de mates que creixen més enllà d’un riu que neix dels estanys glacials pirinencs, els acompanyants del nostre camí fins a les alçades on la naturalesa, les muntanyes arestes, ens mostren el significat del mot sublim.
Parets verticals i pedres, més pedres, tarteres on els isards hores abans corretejaven, menjaven, xerraven tot esperant la nostra arribada. Envoltats de llocs feréstecs, cercarem un lloc on poder menjar el nostre entrepà, i uns ulls famolencs que ens semblen observar.

Dinars d’altura sota la mirada d’una àguila.
Dinars d’altura lluny de la nostra civilització.

Prats d’alta muntanya, herbes groguenques pel Sol, descens ràpid, mirades atònites de caminadors. Ella és cosa passada, tal com les boires que tapaven les nostres petjades aquest matí, núvols que fugen empesos pel vent de l’oblit.
I per cada passa, una cançó de Manel que sembla que no pari de sonar dins del meu cap.

Anuncios
2 comentarios leave one →
  1. noviembre 3, 2011 5:52 pm

    Per fi un post en català!!! jejejeje

    Ostres tio, m’has recordat els galls fers i el meu traume per no veure un trist isard!! Aquesta nit no podré dormir. La veritat és que no vaig fer cap foto del paisatge que vèiem des d’allà dalt; però no cal perquè la tinc gravada al cap. Impressionant. Mai m’he sentit tant poca cosa.

    I els Manel………..i Antònia Font……….i……..

    • noviembre 4, 2011 5:27 pm

      Jejeje!!

      A vegades és molt millor no tenir cap càmara de retratar per tal de poder-se emportar pel paisatge. Tot i això, haguès estat bé poder fer una fotografia als arbres que estaven traient vapor, era molt curiòs.

      Si, era baixar i anar sentint al cap diverses cançons, encara que aquesta és la que més sonava.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: