Skip to content

El Día del Invitado: “Lo sublim: del desinterès a l’impoder” (2/2)

abril 2, 2011

 

Interès vs. Desinterès

La definició que Burke ofereix de lo sublim és clara, no presenta dificultats ni arriba a cap raonament sospitós o forçat; però no aprofundeix totalment en la qüestió de què és lo sublim, no dona una explicació de què passa exactament quan el subjecte es veu captivat pel delit. Kant i Schopenhauer penetren en el punt clau de l’assumpte: lo sublim (Erahbenen) dota al subjecte d’una capacitat, no és un fenomen purament passiu sinó que excita certa reacció inusual en qui contempla l’objecte sublim (erahben). Aquest fenomen es dona a través de l’autoconsciència (per part de l’individu) de la seva pròpia indigència, de la seva fragilitat (Hilflosigkeit). Aquest no és un procés racional, no hi ha conceptualització, és més aviat l’adopció d’una nova perspectiva contra la que tot intent de racionalització fracassa. Durant el temps en que lo sublim es dona en el subjecte es penetra en una veritat que escapa a la lògica: es penetra en una cosmovisió de l’absurd .

Però les perspectives de Schopenhauer i Kant no resulten satisfactòries en un sentit: la seva obsessió amb el desinterès. No és gens intuïtiu que la Voluntat, la naturalesa o com se la vulgui anomenar, ens pressioni constantment a perseguir la satisfacció dels nostres desitjos i que de sobte, com si l’ésser humà tingués una capacitat especial a la que ningun altre ésser viu pot arribar-se a acostar, simplement aconsegueixi que eros calli, que desaparegui, i el subjecte es quedi en una bombolla de tranquil·litat.


La naturalesa funciona per una mateixa força: en els objectes inanimats actua en forma de gravetat, en els primers organismes comença a focalitzar-se en la reproducció i l’autoconservació, en els animals actua en forma d’instint i finalment en els humans actua (a part de totes les altres formes esmentades) en forma de desig, d’eros, d’amor o voluntat. En l’ésser humà es dona un conflicte de forces molt més complex que en les plantes o els minerals, és cert, però en cap moment desapareix la força que empeny a l’home a desitjar. En el cas de Kant és la seva necessitat de justificar una teleologia de la naturalesa i la necessitat d’una finalitat més enllà del món fenomènic el que l’empeny a postular tal cosa com l’interès en el desinterès. En el cas de Schopenhauer és la seva incapacitat per acceptar que el patiment no implica el mal, i que el fet que la Voluntat actuï cegament i l’existència no tingui sentit no fan que la negació de la vida sigui una “salvació” acceptable.

L’impuls vital és sols un, és el mateix el que mou tota la cadena causal. En els éssers humans entra en conflicte amb si mateix, es dona un xoc entre forces aparentment contradictòries, però tant l’afirmació com la negació de la voluntat individual suposen l’afirmació de la Voluntat (de la naturalesa). Aquesta “voluntat de la naturalesa”, per dir-li d’alguna forma, no té un fi. No té fi perquè sols els éssers vius tenen fi. No hi ha una teleologia de la naturalesa perquè la naturalesa simplement és, es desenvolupa, però no té un cervell que li permeti pensar ni, per tant, una ment amb la que decidir quin telos li sembla més desitjable.

Però, com explicar, doncs, aquesta sensació d’alliberament que provoca lo sublim? Còm explicar aquesta força tan diferent (en aparença) del que és pura i simplement eros que ens acosta a certa dimensió moral/religiosa? Què s’amaga darrera d’aquesta superació dels lligams cap a l’individualització que permet alliberar-se de la por i cert tipus de desig? Per donar resposta a aquestes preguntes presentaré, primer, el concepte de l’impoder a través d’Artaud.

L’impoder

Schopenhauer i Kant tenen raó en dir que el que ells anomenen interès (lligat a l’interès pràctic, a les baixes passions, a lo quotidià, a lo racional) perd pes davant del que sembla quelcom més gran a través de l’experiència de lo sublim (Erahbenen). Però és possible que l’interès es dissolgui en el desinterès?

A l’escrit El pesa-nervios, d’Artaud, hi trobem aquest fragment:

Y hay un punto fosforoso donde toda la realidad se recupera, pero cambiada, transformada -¿y en virtud de qué?-, un punto de mágico empleo de las cosas. Y creo en aerolitos mentales, en cosmogonías individuales.

Sabéis lo que es la sensibilidad suspendida, esa especie de vitalidad aterradora y escindida en dos, ese punto de cohesión necesaria en pos del cual el ser no se yergue más, ese lugar amenazador, ese lugar contundente.”

Un punt en la realitat en que aquesta es transforma. A partir d’aquest punt, com si es tractés de màgia tot es representa d’una forma diferent: des d’una altre perspectiva. Què és el què intenta comunicar Artaud amb aquesta enigmàtica afirmació? Però llavors afegeix més adjectius: “sensibilidad suspendida”: una suspensió del coneixement sensible, de la imaginació, una violència contra la capacitat d’imaginar. “Vitalidad aterradora”: es tracta d’una vitalitat, d’un interès, però que causa terror, i a part s’escindeix en dos. Certament hi ha una ruptura interna del nucli de la realitat: l’interès de sobte es bifurca, o més aviat podria dir-se que es fa conscient de la seva bifurcació. Una nova perspectiva permet accedir a una veritat amagada: l’interès, el que comunament anomenem interès ha quedat enrere. Una nova forma d’interès va molt més enllà, molt més enllà dels límits de la raó. Finalment afegeix: “Ese punto de cohesión necesaria en pos del cual el ser no se yergue más, ese lugar amenazador, ese lugar contundente”: Cohesió, contundència. L’ésser ha quedat apartat. L’ésser, la immediata representació de la realitat, el present, ha quedat fora del lloc principal que ocupava.

Una nova força es desperta després d’una experiència de trencament, de paràlisi, de lo sublim. Artaud està parlant exactament del mateix que Burke, Kant i Schopenhauer. Però ha descobert (i sense caure en cap parany com a resultat de “voler” trobar cap veritat en concret, sense forçar ni perseguir ninguna justificació) quelcom nou; Una energia màgica que transforma la realitat, una força vital que no es redueix al principi de raó, però molt interessada. Es tracta del que anomena l’impoder. És el fruit de l’experiència de la impotència, l’empetitiment de l’individu. Però en aquesta situació en que el pensament es para succeeix quelcom sorprenent: com si fos un miracle, el silenci deixa lloc a una visió clara: l’interès realment va molt més enllà de lo mundà, superficial, i racional. Aquesta experiència de terror, de delit, ens ha obert els ulls. No es tracta de l’accés a quelcom elevat, tot i que sí que implica cert desinterès en lo trivial. Es tracta més aviat del retorn de lo autènticament interessant, d’una experiència originaria a la que tot animal té accés: a partir del terror, l’empetitiment; fa possible que l’ésser humà abandoni per uns segons els límits de la raó i descobreixi quelcom oblidat al darrere. És una veritat dels instints (de supervivència, com deia Burke) la que es revela en aquesta parada del pensament. I d’allà emergeix l’impoder, de l’inconscient, de lo irracional: ens dona les forces amagades per la llum de la raó apol·línia. Una força vital que crida, irracionalment per sobreviure, per viure més enllà de la consciència racional, deserotitzada i artificial a la que lo quotidià ens té acostumats. Lo sublim és la satisfacció fruit del descobriment de La Veritat. No és el desig de reproduir-se, no és el plaer, no és la satisfacció per contemplar quelcom bell: és una satisfacció que recupera, que desenterra la força irracional sepultada per l’enteniment. És la satisfacció de redescobrir-se com a viu, més enllà del desig, la por o l’interès en assumptes poc importants.

Autor: Kynyk



Anuncios
2 comentarios leave one →
  1. Kynyk permalink
    abril 6, 2011 11:46 pm

    Bibliografia:

    (a part de la citada a la primera part )

    Antoni Artaud, El pesa-nervios.
    http://usuarios.advance.com.ar/oxidos/EL%20PESA.html

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: