Skip to content

Sobre el Temps

marzo 22, 2011

Estrés és un mot que s’ha posat de moda en els darrers 15 anys. No hi ha temps per fer res, sento una vegada rere l’altre… la concepció del temps en l’actualitat ens fa pensar això. Ens sentim esclaus d’una cosa que creiem haver mesurat.

El temps.

Esclaus del temps.

O això creiem. La societat actual s’ha deixa’t encadenar per una successió de segons, minuts, hores i dies que sembla no aturar-se mai, però això sols és fruit d’una concepció científica del temps. I al dir científica em refereixo al temps com a unitat mesurable. En aquest sentit em vull referir a la relació entre experiència i el temps, on difereixo entre (una mica a l’estil heideggerià) temps científic i temps auténtic.

Hi ha doc tipus d’experiències davant la noció del temps, una es deixa dominar completament i l’altra intenta controlar-lo no en sentit matemàtic. La noció auténtica del temps ve a ser la segona, ja que som nosaltres els que experimentem el seu pas sense preocupacions per aquella suposada falta de temps de la primera noció. O sigui, davant el temps calculat serme esclaus permanents d’horaris, cosa que no permet al ser humà viure autenticament la seva vida, sinò que viu allò que li han imposat… una rutina que es filtra lentament fins a assecar per complet el que ens fa ser homes, la capacitat de reflexionar críticament. Sota la maquinària dels engranatges que mouen es agulles del rellotge caiem en un estat apàtic de fer sempre el mateix, com si fòssim mers autòmats programats a seguir les pautes del que vol el sistema. Però hi ha una possibilitat que no es valora prou.

 Viure essent amo del teu temps. Aquesta aparent utopia és el camí per acabar amb l’altra noció.

He tingut moltes discussions sobre el tema amb amics i coneguts i mai m’han arribat a entendre. Suposo que no em sé expressar correctament. Els horaris no els marca uns numerets en el meu mòbil, hi ha temps per fer de tot, només cal saber com administrar-lo. Si, tots tenim feines i projectes a complir, amb hores determinades, però insisteixo que malgrat això, es pot gaudir de la vida i l’experiència amb tranquil·litat. La qüestió fonamental sorgeix d’un principi poc qüestinable: tot comença i tot acaba. El saber administrar-se allò que un ha de fer i alhora gaudir d’altres coses és tan senzill com tenir clar que hi ha moments per a tot i que un no s’ha de deixar influenciar pel pas ràpid o lent de les hores, perquè aquest pas és el que la nostra experiència pot controlar.

Tots hem tingut la sensació que hi ha moments que van més ràpids que altres, aquest és el primer pas per tal de tenir una experiència de temps auténtic. L’esdevenir dels moments van molt més enllà en el nostre ser que els rellotges, les pautes de conducta temporals. Des de petits ens eduquen sota unes bases per tal d’obviar aquestes sensacions que ens colpeixen, d’aquells instants on parlant i parlant te n’adones que ha passat tota la nit i el Sol ja despunta d’entre les muntanyes per donar el bon dia a la gent.

És una idea, un petit llampec que m’il·lumina de tan en tan, una reflexió sobtada que potser algun dia, quan aprofundeixi amb més criteri que l’actual, pugui ser el fonament d’una altra concepció del temps i l’experiència. Mentrestant, seguiré discutint amb els meus amics…

Anuncios
No comments yet

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: