Skip to content

Día del Invitado: ‘Les Bruixes’ (2/3)

febrero 12, 2011

 

Els Processos Judicials de les Bruixes

La cacera de bruixes va ser un fenomen popularitzat al llarg dels segles XV i XVI que establia l’existència de bruixes i bruixots que cometien delictes terribles. Al segle XVII va ser quan la repressió va tenir més connotacions a Espanya i Catalunya i els  tribunals ordinaris hi van tenir un paper clau en la condemna d’aquestes pràctiques.

Els delictes de les bruixes repeteixen un patró similar al conjunt de processos i documents de l’època.  El delicte més important és el pacte amb el diable i els rituals que això comporta. La participació en akelarres i la còpula amb el diable, el vol per l’aire amb escombres i la transformació en animals (gats, guilles, gossos, mules i cabres normalment negres). La resta de delictes estan associats a tota mena de malalties, misèries i crims que sovint responen a causes de tipus naturals i socials com fer caure neula, pedra i boira, emmetzinar criatures, persones grans i bèsties, provocar la malaltia de goll (tumoració de la glàndula tiroide), destruir collites, robar i menjar nens, encantar animals perquè estiguin sota el seu domini, com per exemple llops i moltes altres desgràcies.

Quan la nova conceptualització de la bruixeria esdevé predominant, són els tribunals civils qui comencen a obrir processos utilitzant testimonis de veïns o familiars que potser per velles rivalitats o enveges, s’ oferien a declarar. En aquest context esdevé la figura del descobridor de bruixes, persones que asseguraven poder descobrir les bruixes de cada poble aprofitant-se de la credulitat popular. Un dels més importants va ser Cosme Soler, àlies Tarragó, que al 1616 actuà en diverses localitats d’Aragó, Urgell i les Garrigues, iniciant processos en què van ser executades set dones.

Els tribunals civils i de les baronies tenien com a màxima autoritat jurisdiccional el senyor feudal i actuaven amb total impunitat. Acostumaven a ser presidits per un batlle i disposaven d’un nunci, un escrivà o notari, advocats i algun cirurgià. Aquests tribunals van agafar protagonisme en la cacera de bruixes a Espanya on a diferència d’altres regions d’Europa els tribunals de la inquisició van mantenir una actitud d’escepticisme al respecte i sovint van frenar els processos dels tribunals civils, però no és fins a les Corts del 1598 que s’acorda que els delictes de bruixeria siguin casos exclusius de la Inquisició i que no siguin tractats per cap altre justícia.

S’ha de tenir present que la tortura era el mètode per excel·lència a tots els processos judicials de l’època, per tant la confessió de les acusades per bruixeria estava manipulada per les preguntes dels tribunals. Quan una bruixa era acusada i detinguda era sotmesa a un interrogatori, es donava per entesa la seva culpabilitat i l’objectiu principal del procés era la confessió dels seus delictes, a més de noms de nous sospitosos que posteriorment eren acusats i torturats. Aquest és un factor que va afavorir l’expansió dels processos perquè per cada bruixa que condemnaven, dos o més bruixes eren acusades.

Durant l’interrogatori era habitual que els examinadors amenacessin primer amb la tortura, després descrivissin els instruments que s’utilitzarien i finalment els mostressin. Al lloc destinat a la tortura sempre hi havia pa, vi i llum i començaven per despullar a la víctima. Entre les tortures més emprades destaca la del banc i la de la corriola. Altres tortures les feien amb la utilització de cadires amb puntes afilades i escalfades, sabates amb objectes punxants, cintes amb agulles, ferros candents, gana i insomni.

Pel que fa a les condemnes, eren mortals i públiques. Normal- ment eren matades a la plaça del poble, cremades a la foguera (com acostumava el tribunal de la Inquisició) o enforcades (si eren condemnades per la justícia civil).

 

 

 

Ariadna Muñoz Ortí

“Les Bruixes” (1/3)

BIBLIOGRAFIA:


ALCOBERRO I PERICAY, A. Pirates, bandolers i bruixes a la Catalunya dels segles XVI i XVII.- Editorial Barcanova. Barcelona; 2004.
GOMIS i MESTRE, C. La bruixa Catalana: aplec de casos de bruixeria, creences i supersticions recollits a Catalunya a l’entorn dels anys 1864 a 1915.- Editorial Alta Fulla: Arxius de Folklore Català, 1. Barcelona; 1987.
HARRIS, M. Vacas cerdos guerras y brujas.- Editorial Alianza. Madrid; 2010.
MARTÍNEZ-PEREDA, JM. Magia y delito en España.- Editorial Laida.
MIQUEL, M (Coo.). Per bruixa i metzinera: la cacera de bruixes a Catalunya. Museu d’Història de Catalunya. Barcelona; 2007.
MUÑOZ CALVO, S. Inquisición  y ciencia en la España Moderna.- Editorial Nacional. Madrid; 1977.
PLADEVALL I FONT, A. Persecució de bruixes a les comarques de Vic a principis del segle XVII. Barcelona; 1974.
Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: