Skip to content

Discursos Filosòfics sobre el Terror

enero 25, 2011

L’11 de Setembre del 2001 es va produir un fet que va canviar la concepció de veure el món, des de la perspectiva occidental. Moltes persones van dir aleshores que era un canvi d’època, que la transició posterior al mur de Berlin havia finalitzat.

Dins d’aquesta mirada de canvi, el discurs filosòfic continental va reflexionar sobre com el discurs del terror d’aquell atac s’havia produït. Els pensadors que van intercanviar discusions varies van ser Habermas i Derrida, des de perspectives diferents, un des del racionalisme alemany i l’altre des del postmodernisme francès.

Sobre el terror global producte del terrorisme, tan Habermas com Derrida estan d’acord en que hi ha un fallo en la comunicació. Encara que les perspectives de veure-ho són diferents.

Habermas, dins de la seva teoria de l’acció comunicativa, creu que hi ha violència si hi ha un fallo en la comunicació, en aquest cas entre Occident i Orient, cosa que porta a Orient a rebel·lar-se contra l’Occident, duent a terme accions de terror per tal de fer-se sentir. És a dir, que hi ha un problema de comunicació extern.

En canvi, Derrida considera el problema del terror un problema de comunicació intern de la modernitat. Segons el filòsof francès, el terrorisme global sorgeix de l’intent d’eliminar allò que la modernitat va reprimir en la seva marxa cap al progrés, a saber: la fe, la tradició, la família; que al quedar-se fora del discurs racional sols es poden comunicar per la via de la violència.

El que diferencia un discurs de l’altre és clar, Habermas afronta la qüestió del terror des d’una perspectiva dialògica, producte de la modernitat, i és, a partir del veure l’altre com a igual davant del diàleg, el camí per tal d’acabar al final del discurs del terror. Derrida, com a figura del postmodernisme, veu el terror producte de la modernitat, i la única manera de fer callar les armes és intentant fer parlar allò exclòs, allò intern que va ser reprimit. Per molt que les dues figures coincideixin en el què, diferiran en el com. En aquest cas, Habermas critica la poca racionalitat del enfocament de Derrida i Derrida el fet que Habermas considera racionalitat només un tipus concret.

Però el que es troba a faltar en aquests dos pensadors és el fet clau del terrorisme. Tenint en compte que el terror es transmet a partir de la violència, sembla estrany que Derrida i Habermas posin el seu enfocament filosòfic al per què del terrorisme en la comunicació i que cerquin en la comunicació mateixa el final d’aquest.

Sobre el terror global producte del terrorisme, tan Habermas com Derrida estan d’acord en que hi ha un fallo en la comunicació. Encara que les perspectives de veure-ho són diferents.

Habermas, dins de la seva teoria de l’acció comunicativa, creu que hi ha violència si hi ha un fallo en la comunicació, en aquest cas entre Occident i Orient, cosa que porta a Orient a rebel·lar-se contra l’Occident, duent a terme accions de terror per tal de fer-se sentir. És a dir, que hi ha un problema de comunicació extern.

En canvi, Derrida considera el problema del terror un problema de comunicació intern de la modernitat. Segons el filòsof francès, el terrorisme global sorgeix de l’intent d’eliminar allò que la modernitat va reprimir en la seva marxa cap al progrés, a saber: la fe, la tradició, la família; que al quedar-se fora del discurs racional sols es poden comunicar per la via de la violència.

El que diferencia un discurs de l’altre és clar, Habermas afronta la qüestió del terror des d’una perspectiva dialògica, producte de la modernitat, i és, a partir del veure l’altre com a igual davant del diàleg, el camí per tal d’acabar al final del discurs del terror. Derrida, com a figura del postmodernisme, veu el terror producte de la modernitat, i la única manera de fer callar les armes és intentant fer parlar allò exclòs, allò intern que va ser reprimit. Per molt que les dues figures coincideixin en el què, diferiran en el com. En aquest cas, Habermas critica la poca racionalitat del enfocament de Derrida i Derrida el fet que Habermas considera racionalitat només un tipus concret.

Però el que es troba a faltar en aquests dos pensadors és el fet clau del terrorisme. Tenint en compte que el terror es transmet a partir de la violència, sembla estrany que Derrida i Habermas posin el seu enfocament filosòfic al per què del terrorisme en la comunicació i que cerquin en la comunicació mateixa el final d’aquest.

 

Anuncios
No comments yet

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: