Skip to content

El Día del Invitado: ‘Les Bruixes’ (1/3)

diciembre 11, 2010

 

Ariadna Muñoz Ortí es compañera de la Facultad de Historia de la Universitat de Barcelona, especializada y apasionada de la Arqueología nos brinda aquí un tema de especial curiosidad, haciendo muestra de esa tan valiosa ‘arqueología’ del mito o de la Historia.

 

La Bruixa Moderna

La bruixeria és una pràctica ancestral que ha anat canviant i evolucionant al llarg del temps. Sempre ha estat un fet prou controvertit però, en general normalitzat i poc important però durant l’època moderna va esdevenir un fet molt perillós per a la fe cristiana i per a la societat i va ser fortament reprimit. Tot plegat ens fa pensar que alguna cosa va haver de canviar perquè això succeís.

Per contextualitzar podem dir que l’època moderna està marcada per un seguit de situacions crítiques que posen al límit la subsistència de bona part de la població. També va ser un període d’agitació política que va donar lloc a sublevacions provincials, guerres civils i religioses i revolucions nacionalistes a causa del malestar de les crisis. I finalment esmentar que la mentalitat de l’època i la inestabilitat religiosa i moral van crear un clima de superstició i credulitat vers aquests temes. L’element religiós impregnava la vida social i cultural de la gent i era habitual associar els desastres naturals a la presència del dimoni i el càstig diví.

La religió cristiana sempre ha estat en contra de les pràctiques de bruixeria tot i que al principi, seguint les idees de sant Agustí d’Hipona (354-430), insistia en la inexistència de les bruixes al·legant que el diable només podia actuar en la imaginació i no en la realitat. Vers el segle XV es va crear i difondre un nou concepte de bruixeria entesa com una secta universal presidida pel dimoni, el qual sí que podia actuar sobre la terra en contra de la cristiandat.

Nombroses obres van tenir una gran importància per a la popularització del nou concepte de bruixeria on destaquen la Suma de teologia de Tomàs d’Aquino (1225-12774) que inicia aquesta nova línea de pensament, la butlla Super Illius specula (1326) de Joan XXII que condemna per primera vegada la bruixeria com a heretgia. I altres obres com el Directorum Inquisitorum (directori i normativa per als inquisidors) que escriu Nicolàs Aimeric vers el 1376; Espill o llibre de les dones escrit entre 1455 i 1462 per Jaume Roig i el Malleus Maleficarum (El martell de les bruixes) escrit l’any 1486 pels inquisidors alemanys Heinrich Instintor y Jakob Sprenger, que es convertiria en el manual complet del caçador de bruixes a tota Europa.
Qui eren les bruixes? Les persones més susceptibles a ser considerades bruixes eren les dones, velles, pobres, analfabetes, a vegades alcohòliques, que vivien soles (viudes o solteres), d’aspecte repugnant, descabellades, brutes i esparracades. També podien ser éssers marginats per la gent del poble per tenir deformitats o persones que feien sonar instruments sobretot flabiols i tamborins, persones de conducta excèntrica, de debilitat física o a qui el poble atribuïa alguns dons. Sovint i sobretot al Vallès eren bruixes les gavatxes, és a dir, immigrants franceses o esposes d’immigrants francesos. En general, les i els acusats per bruixeria provenien de classes frustrades i descontentes. Les bruixes tenien un do especial amb el que, a través de les arts màgiques o les males arts podien fer benefici o malefici i aquest do podia tenir diferents naturaleses, innata o adquirida. Hi ha circumstàncies determinades que fan que una persona adquireixi innatament el do de ser bruixa com haver nascut en un poble determinat, per herència familiar, haver nascut en un dia de l’any determinat com Nadal o dijous sant o ser el setè fill sense interrupció de sexe d’un matrimoni. Si una persona no tenia el do innat de ser bruixa o bruixot i el volia adquirir havia de fer un pacte amb el diable a través d’un ritual.
Les reunions clandestines de les bruixes es solen anomenar akelarres o sàbats. Es celebraven cada dissabte a les onze i duraven fins mitja nit, doncs més tard d’aquesta hora els participants perdien la virtut de tornar a casa. Es reunien al bosc, a camp lliure o a casa d’algú però sempre en llocs despoblats per no ser descoberts. Sovint a aquest lloc màgic se l’ha anomenat Biterna “en la nit bornen, / moltes s’aleguen, / de Déu reneguen, / un boc adoren, / totes honoren, / la llur caverna, / que·s diu Biterna”. (ROIG; 1455-62). I la tradició d’aquests indrets ha deixat la seva empremta, ja que poques són les contrades on no hi ha un gorg, una cova, una plana, un turó o un puig que no porti el nom de les bruixes i molts encara conserven les atribucions de llocs maleïts, màgics i energètics on hi passen coses estranyes i sobrenaturals.
El mateix diable presidia els akelarres en forma de boc o gran cabró, es tocava el flabiol i s’organitzaven balls rodons.  Els participants ballaven d’esquena a l’interior de la rodona, on hi bullia un gran perol ple de mil herbes barrejades amb tota mena d’animals repulsius, aquest brou servia per encantar, donar mal, volar i transformar-se en bèstia. La reunió s’acabava amb el tracte carnal amb el dimoni, per davant i per darrera, de tots els participants i finalment el besaven sota la cua. Aquests rituals representen l’inversió de les pautes morals de la societat per entrar en contacte amb el més enllà, i presenten un gran component eròtic, que molts autors l’han considerat com el producte de l’actitud de repressió per part de l’església vers el sexe.
Les bruixes tenien una gran ciència sobre la virtut de totes les herbes i la feien servir per elaborar ungüents màgics. Se’ls untaven pel cos sobretot a les parts sensibles, per poder volar i convertir-se en animals. Alguns antropòlegs, com Michael Harner han fet estudis sobre aquests ungüents i remarquen la utilització de certes plantes amb un fort component al·lucinogen. Harner creu que l’agent al·lucinogen actiu dels ungüents és l’atropina, un alcaloide descobert en plantes fàcils de trobar pels boscos d’Espanya com la belladona, el jusquiam, l’herba queixalera, l’estramoni, l’herba mora, el cascall, el cànem i determinats bolets.
Aquest component al·lucinogen podria explicar la il·lusió dels vols amb escombres i la metamorfosi. Per altre banda la imatge que tenim de la bruixa volant sobre l’escombra es pot explicar a partir dels nombrosos testimonis que relaten l’aplicació dels ungüents amb bastons, l’escombra serviria per aplicar el preparat al·lucinogen a les membranes vaginals sensibles així com per proporcionar la suggestió de cavalcar sobre un cavall.

 

Por Ariadna Muñoz Ortí

__________________

BIBLIOGRAFIA:

AIMERIC, N. Directorium inquisitorum. Escrit al 1376.

ALCOBERRO, A. La cacera de bruixes a Catalunya i el seu context Europeu.- Papers del museu d’Història de Catalunya, 18 (gener 2007) p. 11-15.

HARRIS, M. Vacas cerdos guerras y brujas.- Editorial Alianza. Madrid; 2010.

KRAMER, H; SPRENGER, J. Malleus Maleficarum (El martillo de las brujas).- Editorial Orión.

MIQUEL, M (Coo.). Per bruixa i metzinera: la cacera de bruixes a Catalunya.- Museu d’Història de Catalunya. Barcelona; 2007.

ROIG, JAUME: Spill o llibre de les dones.- Escrit entre 1455 i 1462.

GUILLEMAT, J.: Bruixeria a Catalunya.- Editorial Del Cotal. Barcelona; 1983.

 

Anuncios
5 comentarios leave one →
  1. Lope de Sosa permalink
    diciembre 12, 2010 2:16 pm

    Enhorabuena por este post, tan bien documentado, sobre la brujería. Una actividad de fuerte implantación en el imaginario popular que aún persiste en cienta medida actualmente en las llamadas sectas o “cultos satánicos”.
    Ma ha sorprendido que San Agustín (tan idealista él) rechazara la existencia de la brujería, mientras que Santo Tomás, aristotélico e impulsor de un pensamiento digamos racionalista en torno a la teología, se prestara a admitir la existencia de una conjuración satánica universal.
    En cuanto a la brujería española, conozco mucho sobre la del País Vasco pero me has ilustrado bastante sobre su presencia en Cataluña.
    Por último aclarar que la atropina es aluciógena sólo a dosis muy altas, tóxicas. Es un excelente fármacos para tratar la bradicardia, trastornos gastrointestinales e incluso como antídoto.

  2. Ari permalink
    diciembre 12, 2010 8:21 pm

    Muchas gracias Lope de Sosa por la enhorabuena y el interés, esta es la primera aproximación al fenómeno de la caza de brujas que se completa con dos articulas mas, en los cuales hablaré de los procesos judiciales e ilustraré algunos hechos significativos que sucedieron en España y en Cataluña, no me extenderé demasiado por el formato del articulo así que me guatará compartir otras historias de los sucesos. Finalmente agradezco a mis compañeros de Rupcultura por invitarme a participar en este proyecto.

Trackbacks

  1. Día del Invitado: “Les Bruixes” (2/3) « Rupcultura
  2. Les Bruixes // la tafanera
  3. El Día del Invitado: “Les Bruixes” (3/3) « Rupcultura

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: