Skip to content

El que crec que he entés…

diciembre 7, 2010

DEL PARRICIDI DE PARMÈNIDES (o de la metafísica platònica explicada per I. Guiu)


-No creus que és evident que si considerem els sofistes com a traficants de símbols, aquest utilitzen la falsedat?

-Si, és clar!

– Però aleshores, al fer discursos falsos, aquest són discursos sobre el no-ser.

-Ostres! És cert!

-Però llavors des del discurs de Parmènides sobre el Ser, en el que ens negava la via del no-ser, no és possible afirmar la falsedat dels sofistes i per tant no podem acusar-los de res.

– Per Zeus que no podem!

– Per tant és necessàri explicar l’existència del no-ser per tal de fer front al discurs sofista, i per fer-ho cal primer revisar d’on sorgeix el problema, i és el discurs mateix de Parmènides sobre el Ser.

És a dir, que dins del món de les formes platòniques, el no-ser no existeix, però en el món del discurs si. Per això és una necessitat cercar com explicar la existència del no-ser, sense haver de tocar la teorida de les formes. Aquesta explicació vindrà donada per la Dialèctica platònica, on reduirà el ser i el no-ser a termes de participació en la existéncia (Ser) i en la participació de divers (No-ser). A tall d’exemple, allò que no és Bell (més ben dit, és no Bell) significa que és tot allò divers de Bell (i no és només la lletgesa, sinò qualsevol altre terme que sigui diferent de Bell).

Anuncios
No comments yet

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: