Skip to content

Contra els Professors de Sext Empíric

noviembre 23, 2010

“Pues bien, la enseñanza  tiene lugar o bien por evidencia sensible o bien por medio del lenguaje. Pero de estos dos medios la evidencia sensible lo es de objetos susceptibles de ser mostrados, y lo que es susceptible de ser mostrado es manifiesto, y lo manifiesto, en tanto que tal, es perceptible para todos por igual, y lo que es para todos por igual perceptible  no es enseñable.” Sexto Empírico, Contra los Profesores

Des d’un principi del text (llibre 1,Apartat IV: Contra els Professors en Genereal), Sext posa en dubta l’existència de l’expert i l’ignorant. A partir de llavors, exposa diverses possibilitats: que l’ignorant ensenyi l’ignorant, que l’expert ensenyi l’expert, que l’ignorant ensenyi a l’expert i que l’expert ensenyi a l’ignorant. Per tal de fer més senzilla l’explicació ens proposa una metàfora, on l’expert és el que veu i l’ignorant el cec. Per tant, per Sext és absurd que el cec guiï al cec, ja que no pot, ni que el cec guiï al que es veu, ja que no té cap mena de lògica. Llavors, és possible l’ensenyament d’un expert a un altre? Segons l’autor no, ja que els dos ja són savis i per tant no necessiten ser ensenyats. Ens queda lo més lògic, que és que un expert ensenyi a un ignorant. Aquí el text ens diu que el cec de naixement (l’ignorant) no podrà saber mai com són els colors i per tant, l’ignorant mai podrà ser expert. Però a mi em sorgeix un dubte, l’expert existeix?

Si existís, hauria de néixer savi o hauria d’acabar amb la seva ignorància aprenent. Però si ja hem dit que no es pot ser cec i saber com són els colors, l’única opció que ens queda és que naixem ensenyats, cosa que suposa admetre la teoria de la reminiscència platònica. Sext Empíric veu el mateix problema i en parla en els seus textos pirrònics[1].

En aquest apartat, se’ns planteja el fet que A sempre serà A i B sempre serà B, i no escau la possibilitat que A pugui ser B o viceversa; i de la impossibilitat que hi hagi traspàs d’informació entre A i B . Així doncs, al no poder l’expert traspassar els seus coneixements  a l’ignorant, la figura del mestre i del deixeble queda anul·lada.

A més d’intentar refutar la idea de professor i alumne, en aquest capítol es posa en dubte el mètode d’ensenyança. Per tal de fer-ho, es concedeix la possibilitat de l’existència dels professors, de la matèria ensenyada i dels deixebles. Per fer més fàcil l’explicació, escriuré íntegrament una part del text (que fa referència a l’ensenyança per evidència sensible) afegint unes assignacions lògiques :

“Pues bien, la enseñanza (A) tiene lugar o bien por evidencia sensible (B) o bien por medio del lenguaje. Pero de estos dos medios la evidencia sensible (B) lo es de objetos susceptibles de ser mostrados (C), y lo que es susceptible de ser mostrado (C) es manifiesto (D), y lo manifiesto (D), en tanto que tal, es perceptible para todos por igual (E), y lo que es para todos por igual perceptible (E) no es enseñable (no A).

Esquemàticament, el paràgraf quedaria aproximadament així:

A–> B–> C–> D–> E–> ¬A

El que a primer cop d’ull sembla un cercle viciós, un dels tropos escèptics, acaba sent una petició de principis on a l’aprofundir en la definició dels termes s’acaba trobant una contradicció que refuta el fonament primer. O sigui, al entrar dins del llenguatge i utilitzant la lògica, Sext Empíric ens mostra que l’evidència sensible no és ensenyable ja que tots la rebem per igual i per tant no necessitem cap mestre que ens digui que el cel és blau o que un ganivet talla. Tot i això, aquestes afirmacions són refutables i el coneixement empíric és posat en dubte en els Esbossos Pirrònics, fet que demostra que en aquest llibre l’autor utilitza arguments, en certa mesura, dogmàtics.

Pel que fa al llenguatge, ens exposa dues possibilitats, que signifiqui quelcom o que no signifiqui res; per la segona opció és evident que no és possible l’ensenyament. Si el llenguatge significa quelcom, o ho fa per naturalesa o ho fa per convenció. Per naturalesa no pot ser per que no tots ens entenem, i si quelcom significa alguna cosa per naturalesa l’hauríem d’entendre tots per igual, hauria de tenir el mateix nom i significat per a tota la humanitat. El llenguatge matemàtic seria, potser, allò que tots entenem per naturalesa? No, ja que aquest significa quelcom per convenció.

Si significa algo per convenció, es evident, diu Sext, que primer s’haurà concebut la forma dels objectes als quals les paraules els hi fa referència. Això vol dir que les paraules no els ensenya res de nou, sinó que és com “Si alguien esconde una cosa detrás de un matorral, a continuación la busca en ese mismo sitio y, además, la encuentra, no hay mucho de qué vanagloriarse. [2] És a dir, que les paraules no aporten noves veritats, més aviat ens retorna a allò que suposadament ja sabem, a la “realitat”.

 


[1]S. Empíric HP III 259

[2] F. Nietzsche. Sobre verdad y mentira en el sentido extramoral.


Anuncios
No comments yet

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: