Skip to content

L’experiència del shock i la societat de l’espectacle

noviembre 9, 2010

 

A partir de l’anàlisi de l’actitud i la descripció de Baudelaire davant la modernitat, Benjamin extreu la visió de l’experiència moderna com a la vivència del sobresalt, del shock. Per tal de descriure aquesta vivència, Benjamin posa la noció d’spleen de Baudelaire en contraposició a l’ideal modern. L’spleen és el tedi, l’avorriment, allò quotidià que en certa manera ens dóna seguretat, i per això s’assaboreix, però que alhora provoca angoixa i la sensació que estem destinats únicament a morir, cosa que ens porta a un hedonisme cinètic autodestructiu. I enmig d’aquesta sensació és on es viu la el shock, la vivència del sobresalt, ja que al no poder preveure el que passarà i al estar en la rutina, el shock, l’impacte de quelcom en els teus sentits, és l’única experiència que desperta momentàniament al ser modern. El problema d’això és que des de la modernitat fins a l’actualitat l’experiència del shock s’ha anat transformant  d’una vivència inesperada a un mitjà més que s’utilitza per vendre productes. I per què? Al ser el sobresalt la única experiència capaç de fer sorgir de l’home una sensació desconeguda i gratificant, fer aparèixer la memòria involuntària segons Benjamin, s’ha utilitzat el shock com a mitjà per divertir-se, per poder desconnectar durant breus instants del pols de la ciutat i tenir una experiència de la vida mateixa. Com sempre el capitalisme ha captat allò que el podia destruir, en tan que desperta al ser de la seva rutina, per tal d’adaptar-lo als seus propis interessos.

D’altra banda, el situacionisme, l’última avantguarda artístico-política del s.XX, va concebre la societat com a la societat de l’espectacle, on davant de la passivitat de l’espectador, aquells que viuen en la rutina, s’ha de fer sorgir una experiència de vida on aquesta és pensada i viscuda com una obra d’art, cosa que porta a l’home contemporani a poder afirmar-la contra el poder, contra la societat de l’espectacle, que és, al cap i a la fi, la societat de la mort en vida. Però aquesta visió en l’actualitat és un problema, ja que no podem sortir de la societat de l’espectacle, formem part d’ella i la fem funcionar. Al intentar transgredir la societat mitjançant l’art, ja formem part d’aquesta ja que la cultura és el motor principal de la ciutat, l’art no és el camí perquè ja no té una funció utòpica, sinó que esta dins del joc del capitalisme, dins de la compra venta de la creativitat. D’aquest fet es poden fer molts exemples, com ara l’evolució dels graffitis com a mitjà de transgressió dels barris baixos marginals, perseguit i condemnat als anys 80 del segle XX, a ser exposat en galeries d’art i així adaptar la crítica a la roda del capitalisme. Segon paradigma de com el capitalisme fa de qualsevol alternativa a ell, una nova opció per enriquir-se.

I enmig d’una actualitat on del shock s’ha fet diversió i espectacle, i de l’art fàbrica de diners, com és possible la transgressió? Si l’home viu en l’anonimat i es sent còmode, tranquil i assossegat, com es pot pensar en un canvi possible? Què ha canviat des del segle passat a l’actual? Què ens ha portat de la societat de l’espectacle a la societat de l’apatia? Com és que de l’experiència del shock hem passat al sofà?

 

Anuncios
No comments yet

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: