Skip to content

Qui és Sext Empíric?

mayo 18, 2010

Sext Empíric va ser un filòsof escèptic i metge grec. Va néixer, probablement, a Tarso cap a principis del s.III. S’anomena Empíric per que va ser metge empirista, en contraposició als metòdics, és a dir, que es valia de l’experiència per curar als pacients sense investigar les causes que produïen l’enfermetat.

Fins al dia d’avui, podem citar diversos llibres escrits per ells: els esbossos pirrònics, en contra dels dogmàtics i en contra dels professors, aquests dos últims presentats junts. A més d’aquestes obres, hi ha altres escrits perduts, com ara: les memòries empíriques, les memòries de medicina, les memòries escèptiques, les qüestions escèptiques i el tractat sobre l’ànima. La importància d’aquest autor es considera molt gran per a la història de l’escepticisme, ja que va ser capaç de condensar i resumir tots els arguments expressats pels escèptics anteriors a ell, des de Pirrò fins a Enesimedo.

Sext Empíric destaca per tenir un talent dialèctic comparable amb el dels sofistes de la època socràtica. Amb els seus atacs al dogmatisme anticipa arguments utilitzats per escèptics i crítics moderns com Hume i Kant. A més, va ser un dels primers autors en diferenciar entre filòsofs dogmàtics (que afirmen), acadèmics (que neguen) i escèptics (que dubten) d’una forma força exacta.

L’escepticisme de Sext consisteix en un examen de totes les qüestions, tenint en compte les solucions antagòniques per eliminar, després d’un estudi comparatiu, tota solució. Aquesta oposició es funda en el valor igual de les idees, encara que siguin contraries (res no és més que allò). No dogmatitza mai, limitant-se a expressar el que li sembla o experimenta sense pretendre pronunciar-se sobre el que passa més enllà d’ell.

L’escepticisme cerca la tranquil·litat de l’ànima a partir de l’absència de dolor, que prové de les nostres opinions i dels nostres dogmes. Segons aquesta corrent, el tenir una opinió ens provoca intranquil·litat ja que sempre l’haurem d’estar defensant de les postures contràries. A partir de la suspensió del judici, perdem els nostres dogmes i som capaços d’assolir la felicitat, sempre en termes hel·lenístics (on la serenitat de l’ànima era el que es considerava felicitat). Tal com va dir Sext Empíric: l’escepticisme no és una deducció lògica (encara que es valgui molt sovint d’ella) sinó un estat de l’ànima, un record o un art de recordar.

Anuncios
No comments yet

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: