Skip to content

Esbossos d’actualitat

abril 20, 2010

PROHIBIT FUMAR

L’actual ministre d’economía Elena Salgado va promoure una llei quan era ministre de Salut per tal d’eradicar el consum de tabac en els llocs públics. Malgrat la seva proposta inicial de prohibir fumar a tots els espais públics, es va veure obligada a retallar la llei fins a deixar-la en paper mullat. Ara novament es tira endavant una nova llei que intenta ser com l’esborrany de temps enrere, i de nou s’està pressionant per retallar-la. Com a fumador que sóc, trobo que aquesta pressió ve donada des de sectors que utilitzen arguments completament incorrectes.

Partint de la concepció evident que el tabac, siguis fumador passiu o actiu, et provoca una sèrie de trastorns i malalties greus que provoquen grans pèrdues a la seguretat social, trobo completament fal·laç esgrimir arguments que parlen sobre economia. És demagògic dir que si es prohibeix el consum de tabac a tots els bars, hi anirà menys gent. Algu recorda quan es podia fumar als cines? S’ha abaixat l’assistència del públic per la prohibició? Potser una part de la gent dirà que no farà cap café, però això ja es veurà. Quan viatges a França, surts a sopar, dinar i fer cerveses o cafés, i no pots fumar si no és al carrer. Perquè a l’estat espanyol no? Dòna la sensació que per a les empreses els espanyols som europeus pel que ens interessa, però això és un altre tema a part.

La solució al tabaquisme passa per fer entendre als joves que el tabac és perjudicial, cosa que ja saben, però també a no fer fumar a la gent que no vol. I això només és possible amb la prohibició total del consum de tabac als espais públics tancats. Qualsevol objecció a això, s’ha de raonar massa bé per tal que sigui correcte. Algú s’encandria ara una cigarreta en un hospital? Segurament ens impressionaria i tot. Però no s’ha de caure en el menospreci al fumador, ja que es perden raons davant el diàleg. Alguns no-fumadors són capaços d’insultar-te si no apagues el cigarro al carrer i tot, sé que el fum molesta, però tampoc s’ha d’arribar al fonamentalisme anti-tabac.

Si tots ens respectessim i els fumadors entenguessim que tornar a casa a les cinc del matí amb tota la roba fent pudor a tabac no és precisament un plaer, igual que els no-fumadors entenguessin que si fumem és perquè, encara que estiguem enganxats, ens suposa un plaer encendre’ns un cigarro i fumar-lo tranquil·lament sense que ningú ens molesti i deixar-nos emportar pel fum volant cap al cel viatjant per tota la nostra ment per acabar apagant-lo, tornar a la realitat i caminar de nou.

Per cert, a casa meva només es fuma al balcó i som dos fumadors de tres habitants.

Anuncios
No comments yet

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: