Skip to content

Ha acabat la història?

diciembre 1, 2009

<<No future>>

A partir d’aquesta afirmació, en un principi nihilista i sense cap mena de rerefons, podem arribar a respondre a la qüestió sense gaire por. Però abans millor exposar d’on surt la idea del final de la història i com al llarg del temps s’ha anat interpretant.

Tot sorgeix d’un tal Hegel, que creia que al trencar-se la relació dialectal dels events (on A és superat per B, com per exemple l’edat de pedre és superada per la de coure) s’assoliria el final de la història, ja que el progrés hauria arribat a últim terme i la humanitat assoliria per fi la perfecció (idea que ve donada per tota la metafísica grega i, sobretot, de Plató i Plotino). Per Hegel el final de la historia havia arribat amb l’entrada de Napoleó a Alemanya, ja que això significava l’arribada dels valors il·lustrats. Partint de la dialectica hegeliana Marx va idear el marxisme, on les relacions dialectals no eren tant de progrés si no més bé de lluita entre classes. Això ja ho sabem tots, com tambe sabem que per Marx el final de la història acabaria amb el marxisme, ja que no hi haurien classes i per tant ja no hi haurien lluites. Més tard va aparèixer un tal Kojève, pensador francés, que veia que el final de la història era el triomf de la revolució russa. Aquesta visió esta. evidentment, influenciada pel marxisme. D’altra banda hi ha Fukuyama. Aquest pensador americà va veure el final de la història en la caiguda del mur de Berlín el 1989. Per afirmar això es basava en el fet que s’establia un nou ordre mundial on ja no h havia la dialectica entre capitalisme i comunisme, sinò que el capitalisme havia triumfat arreu del món (exceptuant Cuba, China, Vietnam…).

Anem més enllà i situem-nos en l’actualitat. Parlem de l’ocàs del futur. Actualment no hi ha cap sensació de que les coses puguin canviar, mirem el futur i la major part de la societat es veu igual que ara, potser amb una casa més gran, fills i cotxe nou, però sense que hi hagi cap canvi radical en la seva existència. Hem perdut l’ideal revolucionari perque ja no veiem història possible, el futur ha mort en mans del capitalisme i l’apatia general de la societat. I si ha mort el futur, com podem afirmar l’existència de la història? No hi ha història en termes marxistes ni hegelians, ja que no hi ha moviment cap al progrés de la humanitat, sols hi ha progrés tecnològic i, apurant molt, científic… potser l’últim gran event històric va ser l’atac de l’11-s a EUA, però això tampoc sembla haver canviat les coses.

Tot segueix igual i som pocs els que tenim la falsa esperança de creure que algun dia passarà quelcom que canviarà la concepció del món. El lema punk dels ‘80 ja deien que no hi havia futur, però aquesta afirmació actualment va molt més enllà, el <<no future>> significa també el final de la història com fins ara s’entenia. Ara la història futura no sembla tenir entrada en les nostres imaginacions més enllà de voler ser conegut i famós dins de l’historicisme.

Anuncios
4 comentarios leave one →
  1. diciembre 2, 2009 10:58 am

    ei conjuitbuit, encara que m’ha agradat la teva exposició em sembla que tú i jo tindrem dialéctica jajajjaja

    Disulpem el meu català…

    Jo penso que es impossible un final de la historia pq penso que, a nivell individual, sempre hi hauràn conflictes interns amb el insconscient i, per tant, diferents formes de que la conciencia gestioni aquest conflicte. Com a producte d’això, a nivell social, sempre es configuraràn diferents mentalitats. No nego que ara hi haguès una més visible i dominant, pero tampoc li donaria un percentatge de domini preocupant. No penso que hi hagi monopoli, ni molt menys.

    Penso que la ciencia està en conflicte (no necessariament) amb l’espiritualitat de les religions i, en general, amb el pensament alternatiu (medicines alternatives, orient, tradicions esotèriques, etc). Si ens posem a enumerar aquestes visiones alternatives podriem omplir pàgines o pàgines, i si contabitzessim seguidors ja no vegis…

    La meva tesi seria que la unió de l’esperit i la raó significaria el fi de la historia, y aquesta unió, aplicada masivament, em semba un contrasentit (al menys ho veuria molt molt lluny).

  2. diciembre 2, 2009 12:30 pm

    Potser el problema dialectal parteix de les nostres diferents mentalitats.

    La història s’ha acabat pq no hi ha un moviment trencador, penso que la societat esta completament apalancada al sofa, es sent be tot i els conflictes que cada individuu pateix. En el passat, una situacio social i economica com la que vivim ara hauria sigut l’artifex d’un canvi, d’una nova dialèctica que portaria a una nova cosmovisió. Però això no passa, immersos en el pragmatisme-relativisme filosofic i la dictadura de la ciencia, la societat occidental sembla sentir-se d’allò més còmode, per molt que els molesti alguna cosa, preferim callar pq ens és molt més senzill.

    Que molta gent es vegi igual que ara d’aqui a 20 anys em preocupa, no hi ha cap ideal per al canvi, no es té esperança a revolucionar-se perquè ja no hi ha futur. La desaparició d’aquest futur és la mort de la història, ja que per molt que sempre hi hauràn certs conflictes interns extrapolables al conjunt de la societat, no es transportaran a termes socials, i això dóna la sensació que tot seguirà igual demà.

    Esperit i raó són dos termes que cadria definir per a poder veure fins a quin punt difereixen. Si tenim en compte que l’esperit és una idea metafísica, sento molt dir-te que la seva definició em serà difícil de concebre com a certa sense una demostració material.

    Per acabar… per moltes pàgines i seguidors que trobis sobre els hòbbits, això no signifiquen que existeixin.

  3. diciembre 2, 2009 11:49 pm

    Hola company trobo molt interessant plantejar aquest tema en la situació actual. Crec que tots hem de fer un esforç col.lectiu perquè en la crisis actual ens hi juguem moltes coses no és només un tema d’un sistema econòmic que s’ha de reajustar.
    Si ara més que mai hem de creure en nosaltres en l’èsser humà com a espècie perqué ja no parlem del fi de la historia com a progrés, sinó que s’estan donant una serie de condicions que posen en perill la nostra pròpia supervivència. Aquest és un moment crucial, un moment límit, una oportunitat única. Hem de reformular la història , refundar-la sota uns paràmetres completament nous, basats en el respecte a la natura i en la lluita per la consecució d’ unes societats més justes i equitatives on la distribució equitativa de la riquesa no només sigui un dret sinó també un fet.

    • diciembre 3, 2009 3:57 pm

      Tinc un opinió més positiva sobre l’actualitat. Cert que hi han riscos medioambientals molt perillossos, amb això estic totalment d’acord amb el comentari anterior de mago12; també es cert que la gent no té l’esperit revolucionari que dius per la comoditat, etc.

      Independentment que crec que sí que hi han moviments socials importants contraris a aquesta acomodació, penso que hi ha una dialéctica natural que també ens afectarà i així doncs, la historia no s’acabrà aquí. Potser serà el canvi climàtic el agent revolucionari o potser serà la falta de hidrocarburs o jo què sé… Crec que presenciarem una revolució mai vista, res a veure amb els estereotips rebelds i comunitaris de la revolució francesa o similars. Penso en un canvi de consciencia (sí que penso en una revolució comunitaria però en el mitjans de comunicació) per algún esdeveniment comú, com els que enumeraba. Aixó doncs, estaría en desacord amb mago12 amb això de que ara es la nostra. Poc podem fer…

      Així doncs, conjutbuit, crec que es poc probable que estiguem 20 anys mantenent aquesta quietut del esperit. El món s’encarregarà de fotrens canya de la bona…

      El últims dos paràgrafs teus, conjuit buit, se m’escapen… no penso que l’esperit sigui una idea metafísica, sino que penso que es física. Tampoc entenc la rellevancia de parlar ara d’això.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: